La nausea
[..] la gent és a casa i també deuen haver encès el llum. Llegeixen, contemplen el cel per la finestra. Per a ells... és diferent. Han envellit d'una altra manera. Viuen enmig de llegats, de regals, i cada moble és un record. Rellotges, medalles, retrats, petxines, petjapapers, paravents, xals. Tenen armaris plens d'ampolles, de teixits, de vestits vells, de diaris; ho guarden tot. El passat és un luxe de propietari.
On conservo el meu? No podem pas ficar-nos el passat a la butxaca; cal tenir una casa per col·locarl-lo. Jo no posseeixo sinó el meu cos; un home tot sol, amb el seu cos solament, no pot aturar els records; passen a través d'ell. No hauria de queixar-me : només he volgut ser lliure. [..]
Jean-Paul Sartre, La nàusea (1938)
1 comment:
Ni el pasado ni el futuro son reales.
...
Alternativa nostálgica
[..] arraigarse, construir, plantar, apropiarse milímetro a milímetro de la "propia casa": pertenecer por entero a nuestro pueblo, [..]
O bien no llevar más que lo puesto, no guardar nada, vivir en un hotel i cambiar a menudo de hotel, ciudad i país, no sentirse en casa en ninguna parte, pero sentirse bien en casi todos los sitios.
Georges Perec (Especies de Espacios)
Post a Comment