El temps

[..]Sens dubte, res no és més natural, avui, que veure com la gent treballa del matí al vespre i es decideix de seguida a perdre en el joc, en el cafè, i en la xerrameca el temps que li queda per viure. Però hi ha ciutats i països on la gent té, de tant en tant, la sospita d'una altra cosa. En general, això no els fa canviar de vida.[..]

La pesta, Albert Camus (1947)